Psicoteràpia

La psicoteràpia es una especialització. No tots els psicòlegs  es formen en psicoteràpia ni son psicoterapeutes. A més a més, com en la majoria de disciplines, hi ha moltes i diverses maneres d’exercir la psicoteràpia. Pels que ens hi dediquem és fàcil reconèixer-les totes, però per aquells que no són del món de la psicologia i la psicoteràpia, entendre tanta diversitat pot ser una tasca més complicada.

Perquè et facis una idea, alguns dels models més practicats, estudiats i desenvolupats són: el model psicoanalític o psicodinàmic, el conductual o cognitivo-conductual, l’humanista o existencial-fenomenològic, el constructivista, i el sistèmic o el transpersonal. Sembla xinès, oi? Per sort, et diré que actualment tots aquests corrents psicoterapèutics tenen moltes coses en comú i és fàcil trobar informació sobre postulats, eficàcia i professionals a internet. Cada una d’aquestes línies requereix una formació molt específica d’una duració d’entre 3-4 anys, per norma general, a més dels 3-5 anys de formació universitària prèvia.

Si has dedicat uns minuts a llegir la secció “sobre mi” de la web, ja sabràs que la meva formació en psicoteràpia és sistèmica.

És un model l’objectiu del qual és disminuir el malestar canviant les dinàmiques relacionals que tenim les persones. Per això també es coneix com a enfocament relacional —perquè es basa en relacions que poden ser de tot tipus, des de parella, família o feina fins a la relació amb un mateix.

A diferència d’altres models més analítics, com el psicodinàmic, és un model altament pràctic. No se centra en el diagnòstic i el seu subjecte, sinó en identificar patrons disfuncionals en tot el context. La mirada és integradora i tot malestar o símptoma té un origen multicausal.

A més a més, té una visió circular i no lineal de les coses, fet que enriqueix molt les possibilitats de treball terapèutic. Per entendre’ns, a la interacció el Pep escridassa la Maria i la Maria plora, una lectura lineal seria la de causa-efecte, és a dir, la Maria plora perquè el Pep l’escridassa. Si volguéssim canviar la situació amb la mirada lineal només treballaríem amb el Pep, perquè és ell que causa que la Maria plori. Però les relacions són molt més complexes que aquesta causa-efecte, i les dues conductes esdevenen alhora —escridassar i plorar—, així que en sistèmica parlem de circularitat: totes dues conductes s’alimenten. Si des de la sistèmica volem canviar la situació també podem treballar amb la Maria, o de fet, amb qualsevol dels dos que interaccionen; canviant un element del sistema es canvia tot el sistema. Aquesta és una altra premissa sistèmica i d’aquí on en prové el nom —de la totalitat d’un sistema o relacionat amb ell.

Les sessions tenen una durada aproximada d’una hora. De totes maneres, la primera visita pot durar més perquè es necessita més temps: és una primera presa de contacte, s’identifica la demanda de la persona, parella i/o família —és a dir, el motiu de la consulta— i es recullen les primeres informacions necessàries. Tot això serveix al psicoterapeuta per entendre la situació i treure les primeres hipòtesis del cas, a més de dissenyar les primeres estratègies a seguir. En general, les persones desitgen obrir-se i expressar el que fa temps que cultiven en el seu interior. La primera sessió és la primera oportunitat que molts tenen per expressar-se, i es nota. Oferint una estona extra podem garantir que siguin escoltats i que rebem la informació necessària per acompanyar-los.

Durant les sessions, el diàleg és el protagonista, encara que si el psicoterapeuta ho veu convenient, farà servir tècniques específiques de les quals el diàleg no n’és la base, com els dibuixos o les escultures. En acabar la sessió, s’acorda la propera visita, generalment als 15-21 dies, en funció de la demanda i del cas particular, i es poden demanar tasques o exercicis per fer entre sessions amb l’objectiu deseguir treballant fora de consulta. Sempre són tasques d’una dificultat baixa i sempre de manera voluntària. Un exemple seria escriure com et sents en una situació d’estrés, fer un registre de les vegades que una parella discuteix o tenir una conversa amb una persona significativa.