Mediació

Piezas de madera sobre una torre de cubos y rectángulos de madera

Què és la mediació?

La mediació és molt més que un tercer “mediant” entre dues parts en conflicte. La mediació, malgrat ser jove, és una disciplina molt elaborada. És un procediment exigent que requereix de grans habilitats per part del mediador, alguna cosa així com en la psicoteràpia, però aquí a més hi ha una sèrie de regles i principis que són indispensables per al seu èxit.

La mediació és una alternativa a la resolució de conflictes no judicials, té lloc fora dels jutjats. És el que es coneix com un MASC (Mètodes alternatius de resolució de conflictes). Fins fa poc, el més típic a Espanya – per exemple, davant un conflicte sobre la custòdia dels fills – era utilitzar la demanda judicial. És a dir, posar una demanda en el jutjat i que sigui el jutge qui decideixi quina part “guanya”.

A interessos diversos de les parts només es coneixia aquesta via, que deixa clarament a un guanyador i a un vençut; insatisfacció en una de les parts, que contraataca, agreujant-se el conflicte i generant un major col·lapse en els jutjats. Però una nova llei, la Llei orgànica 1/2025 pretén alleujar la càrrega dels tribunals promovent els acords extrajudicials.

Encara que abans d’entrar en matèria, m’agradaria primer que tinguéssim clar que entenem per conflicte. Aquí una de les definicions -al meu parer – més completes que existeixen del terme:

“Podem definir conflicte com aquelles situacions de disputa o divergència en les quals existeix una contraposició d’interessos, necessitats, sentiments o objectius, conductes, percepcions, valors i/o afectes entre individus o grups que defensen les seves metes com mútuament incompatible” (Vicenç Fisas i Armengol, 1998).

I ara, definim mediació? Oi tant! És un procediment pacífic i voluntari que busca aconseguir l’acord entre les parts per mitjà d’un tercer neutral, sense autoritat per a imposar ni decidir i en el qual es preserven o enforteixen les relacions futures de les parts afectades.

En la mediació la solució ve sempre de les parts, mai ve imposada o decidida per part del mediador. El mediador no diu “tu tens raó”, “tu no en tens”; és només una figura que el facilita. No hi ha vencedors ni vençuts. I què s’obté així? S’aconsegueix arribar a acords satisfactoris per a les dues parts, això que en anglès es coneix com “win win situation”, tots guanyen.

És un procés que pot donar-se de manera voluntària entre les parts o bé de manera forçosa, ja que, com us deia, a Espanya, el dia 3 d’abril del 2025 va entrar en vigor una nova Llei orgànica 1/2025 que estableix l’obligació per a les parts de sotmetre’s a mètodes alternatius de resolució de conflictes (MASC), com a requisit obligatori i previ a interposar una demanda CIVIL i MERCANTIL. És a dir, que des d’aquesta data, les parts que estan en conflicte ja no poden interposar demandes judicials a l’altra part sense passar primer per un MASC.

És una condició OBLIGATÒRIA, i per això ha de ser justificada i acreditada amb formularis oficials. Per a més informació, consulta les FAQ.

ELS 10 BENEFICIS DE LA MEDIACIÓ

  1. Major rapidesa de resolució que un judici.
  2. Menor cost econòmic.
  3. Permet la continuïtat de la relació entre les parts.
  4. Menor deteriorament/desgast emocional per les parts.
  5. Dona a les parts un major control de la resolució negociada pel fet que no és imposada.
  6. Major satisfacció amb els resultats.
  7. Garanteix la confidencialitat i ofereix major intimitat que els jutjats.
  8. Efecte preventiu: ambdues parts en surten beneficiades i per tant els acords perduren en el temps i s’eviten futurs conflictes.
  9. Efecte terapèutic: ofereix un espai als implicats durant el procés de resolució per a expressar com s’han sentit davant el conflicte.
  10. Ofereix un espai d’aprenentatge: s’adquireixen eines, habilitats i coneixements durant el procés.
piezas de madera representado personas frente a un vidrio
Què cal saber?

Principis i funcionament

<< No cal apagar la llum de l'altre per a aconseguir fer brillar la nostra >>
Gandhi

recortes de papel con dibujos simples de personas y casas en ellos
Diàleg

Mediació Familiar

El camp d’aplicació més conegut dins de la mediació familiar és el de les separacions i/o divorcis. Si estàs valorant separar-te o ja heu pres la decisió de fer-ho, la mediació genera un ambient de cooperació que pot actuar com a factor protector cap als fills, si es tenen.

A més, com els acords neixen de les parts implicades – sense ser imposats per un jutge- augmenta el compromís de les parts per a mantenir-los i respectar-los.

Des de la voluntarietat, és una bona alternativa per a tots els membres de la família; el procés és més curt que un divorci contenciós i comporta un menor desgasti tant psicològic com físic. A nivell econòmic és més assequible que anar per la via judicial i, per descomptat, és una alternativa molt més conciliadora i respectuosa.

Les parelles que sol·liciten la intervenció d’un tercer neutral i expert són parelles que desitgen, conjuntament, trobar una manera pacífica d’acabar la seva relació, evitar conflictes futurs i, especialment, frenar l’impacte negatiu en els fills.

Les parelles que acudeixen obligades per la llei com a requisit previ a la demanda judicial o ben derivades pel jutge, també es beneficien de tot l’anterior. No obstant això, en aquests casos el repte i la complexitat són majors, i per això, l’experiència i formació del mediador ha de ser àmplia i contrastada.

Mediació Familiar

Què es pot negociar —via la mediació— en casos de separació/divorci?

Relatives a la Paternitat:

  • Custòdia.
  • Règims de visita i distribució del temps.
  • Vacances.
  • Residència dels fills.
  • Acords en la presa de decisions pel que fa a l’educació, salut, extraescolars, etc.

De gestió econòmica:

  • Necessitats econòmiques dels menors.
  • Acords de manutenció pare/mare.
  • Acords manutenció ex-parella
  • Acords sobre les despeses:

Sobre el repartiment de béns

  • Negociació sobre el repartiment de propietats.
  • Negociació sobre el repartiment de deutes comuns.
Dubtes i preguntes

FAQ Mediació

Facilita la cooperació entre ex-cònjuges i manté les relacions.

L’ambient de cooperació actua com a factor protector dels fills.

Els fills no han d’assistir a les sessions —si ho desitgen poden assistir a una informativa prèvia—, cosa que delimita el conflicte als pares.

Efecte preventiu

La mediació dificulta que els pares utilitzen als fills pels seus propis interessos i evita la manipulació, el xantatge o l’extorsió dels fills.

Fomenta el benestar dels fills i els protegeix de futurs problemes emocionals i/o psicològics a causa del conflicte mal gestionat.

Els acords neixen de les parts implicades, no són imposats, cosa que augmenta el compromís a mantenir-los i respectar-los.

Menor cost emocional per tots els membres.

Menor desgast psicològic i físic que un judici.

Menor inversió de temps i diners.

Si bé un dels objectius de la mediació és arribar a acords, no sempre es pot garantir que sigui així, perquè el mediador no és un jutge que dicta una resolució, i per tant, no hi ha cap obligació de tancar “el cas”. Els implicats ho intenten, el mediador utilitza totes les tècniques, coneixement i experiència, però de vegades no s’aconsegueix, o s’aconsegueix només en algunes de les àrees. Hi poden haver, per exemple, acords en la paternitat però no en el repartiment de béns. Arribats a aquest punt és decisió de les parts implicades si volen seguir amb el procés de mediació, si volen recórrer a la via judicial només per les àrees en desacord —mantenint els acords via mediació— o si ho resolen tot via judicial.

Per sort, en mediació familiar les taxes d’èxit són molt positives.

Qualsevol situació on hi aparegui un conflicte entre persones amb una relació de parentiu; les més conegudes són:

  • Empresa familiar.
  • Herències i successions.
  • Conflictes intergeneracionals.
  • Conflictes econòmics.

A Espanya, la nova Llei orgànica 1/2025, que va entrar en vigor el 3 d’abril de 2025, estableix l’obligació per a les parts de sotmetre’s a mètodes alternatius de resolució de conflictes (MASC), com a requisit obligatori i previ a interposar una demanda CIVIL i MERCANTIL.

El que busca la nova llei és alleujar la càrrega dels tribunals promovent els acords extrajudicials a través d’aquests mètodes alternatius de resolució de conflicte, els MASC, i que són la mediació, la conciliació, el dret col·laboratiu, l’oferta Vinculant confidencial, l’opinió d’una persona experta independent i la negociació.

Tots ells fomenten la cultura pacífica de resolució de conflictes i en altres països europeus com França o el Regne Unit estan sent molt efectius i estan descarregant els sistemes judicials i millorant l’eficiència judicial.

És a dir, quin amb la nova llei de procedibilidad, les parts en conflicte que no hagin acudit a un MASC i no puguin JUSTIFICAR i ACREDITAR la seva acció (hi ha formularis oficials disponibles per als professionals MASC), no podran posar una demanda judicial civil o mercantil (excepte algunes excepcions) davant els jutjats.

Per a més informació:

https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/masc/index.html#googtrans(*ca|és)

Informació legal sobre la Mediació:

https://justicia.gencat.cat/ca/ambits/mediacio/mediacio_dretprivat/la_mediacio/

Els acords de mediació tenen efectes legals?

Els acords de mediació tenen plens efectes legals entre les parts. Una vegada s’aconsegueixen els acords aquests es recullen en un document final de mediació que han de ser signats un a un per les parts.

Si no es compleixen els acords, què ocorre?

El document privat que es desenvolupa al final del procés, com dèiem, té plens efectes jurídics entre les parts i el seu incompliment té les mateixes conseqüències que qualsevol incompliment contractual de naturalesa privada.

Això sí, per a què se li atorgui força executiva, l’acord ha de ser elevat a document públic, bé sigui protocol·litzant-ho notarialment o sigui homologant-ho judicialment. Aquest procés – fora de l’àmbit d’actuació del mediador – el realitzen les parts.

La mediació permet el divorci?

La mediació no permet el divorci entre dues parts, el que permet és que les parts arribin davant el jutge o notari amb els acords ja fets.

L’única autoritat que pot formalitzar un divorci és el jutge o notari si no hi ha fills menors d’edat.

Per sort, la mediació familiar es pot aplicar a gran varietat de casos. Tot i així, n’hi ha alguns en què no es podrà dur a terme:

  • Una de les persones implicades o afectades no vol separar-se/divorciar-se.
  • No hi ha voluntarietat d’una o ambdues parts.
  • Violència familiar a la parella i/o amb els fills.
  • Un o més implicats en el conflicte està sota els efectes del consum de drogues.
  • Situacions d’abús.
  • Un o més membres no està en plenes facultats mentals per malaltia mental o degenerativa.
Mediació

Altres tipus de mediació

Mediació laboral

L’àmbit empresarial/corporatiu és un dels àmbits que més es beneficia de l’ús de la mediació. El motiu? Senzill: perquè també és un altre dels àmbits amb major tradició en la resolució de conflictes via judicialEls avantatges que ofereix la mediació laboral estan molt relacionats amb els beneficis de la medicació familiar; totes dues permeten que les relacions no es deteriorin i es mantinguin, que sigui molt menor el desgast físic i emocional, i que sigui una inversió tant de temps com de diners. Exemples típics de conflictes laborals serien aquells entre treballador i superior, o entre companys de feina, així com els conflictes de tipus diversos que arriben als sindicats, o potencials demandes judicials —que podrien resoldre’s de manera efectiva i ràpida a través de la mediació.

Mediació escolar

És el procediment emprat per la resolució de conflictes a les escoles i àmbit educatiu. Tals conflictes són els que afecten la convivència als col·legis…

i els pares dels alumnes. S’ha demostrat que la mediació és clau en aquests entorns i per això a moltes comunitats autònomes s’està treballant per fomentar la creació d’equips mediadors, constituïts per pares, mestres i alumnes de cada centre.

Mediació comunitària i/o social

La mediació comunitària també s’anomena social o de ciutadania. Fa referència a la mediació de relacions de veïnat a ciutats, pobles o barris de grans ciutats…

Està dirigida a aquelles persones que tenen problemes amb els veïns, amb el soroll dels bars o comerços de la zona, o amb l’administrador o president de la comunitat de l’edifici, entre d’altres exemples. És també la que gestiona els conflictes referents a l’ús dels espais públics —com ara parcs, carrers, zones peato-nals— i els relacionats amb el civisme o a la manca de civisme.

Mediació intercultural

Es refereix als conflictes que sorgeixen entre persones o grups de diferents cultures que resideixen en el mateix territori. L’objectiu de la mediació intercultural és la resolució o…prevenció del conflicte a més de la creació de relacions socials o vincles de sociabilitat entre les diferents partes per tal de promoure la comunicació, el respecte, el reconeixement de l’altre, la cooperació i la integració de les parts.

Mediació sanitària

Pels conflictes en l’àmbit sanitari parlem de mediació sanitària. Tres casos típics serien el conflicte entre usuari i professional —per exemple, pacient i metge o pacient i malalt—, entre usuaris  —entre dos pacients que comparteixen habitació, etc.— o entre l’usuari i la institució —pacient i …

departament de salut o hospital on ha estat tractat, per exemple—. Por suposat, també qualsevol conflicte entre treballadors —entre metge anestesista i cirurgià—. Els conflictes entre institució i treballador es poden considerar mediació laboral.

Transforma els teus conflictes en oportunitats.

Quan enfrontem el repte de resoldre un conflicte que no conclou, hem de canviar la mirada a cada intent. En cas contrari, cada acció realitzada podrà convertir-se en part mateixa del problema.

Recupera el diàleg, genera noves mirades i avança.

Escríbeme

Laura Galan
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.