Acompanyament Familiar

Criança conscient

Acompanyament parental

Ser pare/mare avui en dia és una tasca molt complexa. La societat en què vivim és hedonista, orientada al curt termini; a moltes famílies els dos progenitors treballen i això fa que els fills passin més temps amb els avis o a guarderies/col·legis. Cada vegada hi ha més separacions, divorcis, monoparentalitat o famílies reconstituïdes. Les jornades laborals són llargues, l’estrès i la càrrega de treball no permeten un ambient relaxat a casa i hi ha infinitud de situacions que poden dificultar les relacions paterno-filials. A tot això s’hi suma que hi ha més consciència sobre l’educació i que cada vegada hi ha més coneixement sobre la importància de criar i educar més enllà de les necessitats bàsiques.

Quan parlem de paternitat ens referim a tot el que engloba els diferents aspectes de com criar els fills. La paternitat positiva té com a objectiu fonamental l’interès superior del nen i el seu desenvolupament total, a través dels límits, del respecte i de la col·laboració, sense recórrer a mètodes punitius —càstigs— ni violència.

El món canvia, evoluciona i per tant també les pràctiques i el coneixement. Per exemple, actualment seria impensable que un mestre pogués exercir la violència sobre l’alumne, mentre que no fa tants anys —30 o 40 anys— aquest fet era totalment normal; no només no sorprenia, sinó que es justificava i es considerava necessari per “instaurar” la disciplina i el respecte del nen a l’adult. Així doncs, si a les aules hi ha hagut tal canvi, ens hauria d’estranyar que comenci a canviar a casa? I és que no, la paternitat positiva no és una moda, sinó una manera de fer conscient i el resultat de veure les conseqüències dels mètodes educatius fins ara emprats.

Per mi, que treballo amb famílies, descobrir la paternitat positiva ha sigut molt important. Sempre havia pensat que hi havia d’haver una manera de prevenir el dolor, les dificultats relacionals, tanta carència afectiva i tanta repetició de patrons disfuncionals en els adults. L’experiència em diu que moltes vegades aquests patrons estan relacionats amb el nen interior ferit que tots els adults portem a dins. La meva necessitat de trobar alguna cosa més aviat preventiva va coincidir amb un moment en què la disciplina positiva havia arribat a Espanya i es començaven a formar educadors. La formació, sobretot experiencial, va ser molt enriquidora i constituir un abans i un després en el treball amb famílies.

El treball amb els progenitors.

Cada vegada es reconeix més la importància del context familiar en l’educació, el desenvolupament i la salut integral de les persones. Els principis de la paternitat positiva estan contrastats i basats en l’evidència científicai fins i tot els governs i ajuntaments treuen polítiques i programes orientats al desenvolupament de les competències parentals. Com és que les institucions inverteixen en això que fins fa poc eren només qüestions de cada família? Molt senzill! És més rentable invertir en polítiques preventives que en intervencions en els diversos sistemes de salut, educatius o judicials.

Si volem treballar amb famílies hem d’entendre aquest nou coneixement i manera de fer. Professionalment no treballo directament amb nens, però treballo les situacions que requereixen un acompanyament dels menors a través dels pares. Mai m’ha agradat problematitzar els nens, i amb la meva formació sistèmica sé que canviant un element del sistema canvia tot el sistema, així que només treballo amb adults. En realitat, no deu ser tan descabellat: si ens hi fixem, els tallers, conferències o consultes de paternitat i disciplina positiva que hi ha estan dissenyats pels pares. No hi ha cap nen que hi participi activament, oi?

Acompanyament

Com puc ajudar-vos

Embaràs

Nova Paternitat

Embaràs

Nova Paternitat

Enfrontar-se a allò inesperat

La cerca de l’embaràs que no arriba

La cerca de l’embaràs és un moment molt especial per a la majoria de les parelles. La il·lusió, la projecció d’un futur pròxim, acompanya l’anhel de ser un membre més a la família. No obstant això, algunes parelles es troben amb grans obstacles en el camí.

Dificultats per a les quals no sempre s’està preparat. El recolzament terapèutic per part d’un professional especialitzat, permet a les parelles sentir-se acompanyades, escoltades i també, una millor gestió del procés.

Infertilitat i reproducció assistida

Quan la parella no aconsegueix ser pares per mitjans propis, existeix un gran patiment. Tenir el desig de ser pares i que no arribi és molt dolorós. Més rere mes. Cicle rere cicle. Després d’un temps intentant-ho —generalment 12 mesos— és el moment d’acudir a l’especialista. Llavors venen les proves, les pors, els dubtes i molta incertesa. Conegut el diagnòstic (si n’hi ha), apareixen les opcions i cal prendre decisions. Desafortunadament, són decisions que es prenen al mateix temps que es travessa un dol: el dol de no poder ser pares com van imaginar. No hi ha descans, l’estrès és continu i les parelles decideixen un camí —que en la majoria de casos és d’intentar-lo via mètodes de reproducció assistida— arribant els tractaments, les hormones, la incertesa i el temor per no saber si pot funcionar.

Cada visita és un moment intens, una muntanya russa. A vegades arriba el resultat esperat i a vegades no… És esgotador. Les parelles se senten aclaparades per tanta emoció i moltes vegades no poden compartir-ho amb el seu entorn perquè la infertilitat és una cosa molt desconeguda per al món. Falta sensibilitat per a acompanyar-la i les dades confirmen el patiment de les parelles.

Per això, en la majoria de centres de reproducció assistida—tant públics com privats— existeixen equips multidisciplinaris amb psicòlegs i psicoterapeutes especialitzats. Un bon acompanyament és clau per a parelles que transiten el difícil camí de desitjar tant el que no arriba.

La mirada sistèmica

Transitar els canvis i desafiaments del cicle vital familiar.

Acompanyament Familiar

Acompanyament parental

El treball amb els progenitors.

Com puc ajudar-vos

La cerca de l’embaràs que no arriba

Infertilitat i reproducció assistida

La mirada sistèmica

Financiado por la Unión Europea con el programa Kit Digital por los fondos Next Generation (EU) del mecanismo de recuperación y resiliencia